Chionomys nivalis | |
---|---|
![]() | |
| |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 4659 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Muridae |
Gènere | Chionomys |
Espècie | Chionomys nivalis (Martins, 1842) |
| |
Distribució | |
![]() Mapa de distribució | |
![]() |
El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.
La seva cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.
El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.
Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.
Pes: 21 - 70 g.
Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.
Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.
El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.
Solament les mares i les seves cries constitueixen grups familiars.
La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.