Infotaula d'ésser viuTalpó de tartera
Chionomys nivalis
Microtus nivalis.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 4659
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
GènereChionomys
EspècieChionomys nivalis
(Martins, 1842)
Distribució
Chionomys nivalis range Map.png
Mapa de distribució
Modifica les dades a Wikidata

El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.

Descripció

La seva cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.

El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.

Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.

Pes: 21 - 70 g.

Hàbitat

Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.

Costums

Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.

El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.

Solament les mares i les seves cries constitueixen grups familiars.

Sinònims

  • abulensis, Agacino, 1936
  • aleco, Paspalev, Martino i Peshev, 1952
  • alpinus, Wagner, 1843
  • appenninicus, Dal Piaz, 1929
  • aquitanius, Miller, 1908
  • cedrorum, Spitzenberger, 1973
  • dementievi, Heptner, 1939
  • hermonis, Miller, 1908
  • lebruni, Crespon, 1844
  • leucurus, Gerbe, 1852
  • loginovi, Ognev, 1950
  • malyi, Bolkay, 1925
  • mirhanreini, Schäfer, 1935
  • nivicola, Schinz, 1845
  • olympius, Neuhäuser, 1936
  • petrophilus, Wagner, 1853
  • pontius, Miller, 1908
  • radnensis, Ehik, 1942
  • satunini, Shidlovsky, 1919
  • spitzenbergerae, Nadachowski, 1990
  • trialeticus, Shidlovsky, 1919
  • ulpius, Miller, 1908
  • wagneri, Martino, 1940

Espècies semblants

La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.

Bibliografia

  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 158-159.

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Talpó de tartera, que es publica sota el Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.